Imagino que molta gent no entén que a més a més, agafin un cotxe i facin 150 Km fins a una estació d'esquí que està tancada.
Però mireu això....
Val o no val la pena veure... la neu que ha caigut a Vallter els darrers dies. Així que hem arribat ens hem calçat els esquís (això ho he fet jo) o ens els hem carregat a l'esquena (això ho ha fet l'Àgata perquè s'havia deixat les pells a casa), i hem començat a ... pujar per les pistes de Vallter.
La neu estava de pel·lícula i com que hi havia tanta gent la pujada semblava més una activitat preparada pel centre excurcionista de Llanars de Mar que un inici de temporada d'esquí de muntanya.
Teniem referències fidedignes de dos intrèpids que hi havien pujat el dia abans (en Pep i el Marc) i com sempre passa amb els experts, tenien tota la raó.
Hem arribat a dalt, jo amb esquís als peus, l'Àgata a l'esquena i hem baixat tots dos amb els esquís als peus.
Gairebé res més a dir. Ah! Sí! Algú havia dit que les pistes estaven obertes perquè quan hem baixat al parking no hi cabia ni una agulla!
Les altres fotos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada