Eristes

Sortim divendres a la tarda. Dormim al costat de Refugi Marradetas que està tancat. L'ha comprat una empresa i ara sembla en obres.

Al matí ens aixequem sense presses. Recollim el campament i ens en anem amb els cotxes fins al puerto de Sahún. Seguim fins que podem per la pista endinsant-nos a la vall direcció els llacs de Bagüeña.

Quan la pista ens fa massa respecte, abandonem els cotxes i seguim a peu.

El camí comença suau mentre anem passant llacs. Finalment, ens enfrontem al primer repte. 300 metres de pujada per una tartera que sembla complicada i incòmoda. Arribem després d'un flanqueix força pesat al Ibón Chelao. Uns moments d'indecisió sobre com afrontem la darrera pujada ens donen uns moments de descans.

Una hora de grimpada amb alguns passos de II (espero que no fos massa més) ens permet arribar per una ruta una mica difusa fins al cim de l'Eriste Sud.

Tot baixant, decidim no fer cas a l'amenaça d'uns núvols que semblen portar males itencions i ens dirigim sense perdre temps al Gran Eriste. Hi arribem superant la curta canal que va del coll entre el Sud i el Gran Eriste. Des d'allà, contemplem un moment la panoràmica i després l'amenaça que continua al cel.

Comencem a baixar a les 14h30m. Ens queden 1400 metres de baixada durant els quals trepitgem un parell de milions de pedres de tots els tamanys que existeixen. Finalment arribem al cotxe al voltant de les 18h.

Un dia ben aprofitat.

Les fotos.