Excurció durilla als Veteranos-Gemelos.
Després de disfrutar d'una estada al refugi d'Estos on lluny de les habituals aglomeracions del refugi, hem pogut respirar la calma i la tranquilitat d'aquest lloc, ens llevem ben d'hora per dirigir-nos cap al collado de Gistain. Poc abans d'arribar-hi, trenquem direcció Sud per agafar la direcció paral·lela a la cresta que porta cap al Possets.
Tal com indiquen totes les ressenyes, ens dirigim cap a un collet que ens permet enfilar-nos a la cresta. Aquí comencen les dificultats, més que res, per la roca descomposta i per la llargada de la cresta. Sembla que no s'acavi mai.
Ens costa una mica orientar-nos de quin cim és cim i quin cim és quin. En altres paraules: que sort que diuen que realment hi ha el Pico de Veteranos i el de Los Gemelos, perquè, de dalt estant, semblen dues elevacions sobre la cresta, sobretot, si comparem amb el gegant Posets que ens té tot el dia a la seva hombra.
La vista de la bretxa Carrivé, ens convenç de que fer tota la cresta en un dia demana una bona preparació. Ens ha costat 4h30m arribar-hi i contemplant la vista que tenim a sota i com cal remontar cap al segon cim més alt del Pirineu, fa tota la pinta de que cal anar amb moltes hores de llum per davant, i també, perquè no dir-ho, estar una mica com un llum. Tot arrivarà. Em calen perdre un parell de quilets més...
Les fotos
Després de fer el descens fins a les Planes, ens asseiem una estona a menjar i veure el que en ofereix el restaurant.
