diumenge, 4 de gener del 2009

Tuc del Moró i Puig Falcó

Sortim de la Vall Fosca, Pobleta de Bellveí, a les 9.10 del matí. Fa un fred que pela. Gairebé sense acavar de desglaçar el vidre frontal del cotxe sortim del poble i enfilem cap als ports de Perbes i Viu amb l'esperança que no estaràn del tot glaçats.

En arribar al pla de l'ermita, a sobre Taüll, parem un moment per comprobar que la vall que dona accés al port de Rus i al pic de la Mina és encara a l'hombra. Amb el dia que fa, decidim arribar al parking de pistes de Boí, que està a tope i pujar directament al Puig Falcó, intentant evitar trepitjar les pistes d'esquí dins del possible.

Ens en sortim. Pugem per la part Est de l'estació, primer per la vora de la pista que baixa del Puig Falcó i després per les pales que pugen directes cap al coll. Veiem baixar els esquiadors per la pista però no ens fan cap enveja. Fa un dia fantàstic i les pales són entretingudes de pujar.

La vista cada vegada és millor. Veiem, així que ens enfilem una mica, l'Aneto, el Possets i el Perdut. Una panoràmica que promet ser encara millor a dalt de tot.

Quan ja no ens queda més remei que agafar la pista de la carena, un amic pistero ens avisa del vent que fa a les parts altes. I no s'equivoca. Tot i així, quan ens adonem que abans de fer el Puig Falcó, encara tenim la possibilitat de baixar una mica i pujar a un altre Tossalet que no hi ha massa llun, no en dubtem i sense treure'ns les pells, baixem uns quants metres fins a un coll molt ample que dona accés, sense fer cap volta maria, al Tuc del Moró, al costat del Pic de la Mina i amb una panoràmica espectacular sobre les valls de Manyanet i les dues que van a morir al pla de l'ermita.
La baixada d'aquest Tuc, tot i que curta, és molt agraida. Si no haguéssim estat tan porucs al fred i l'hombra al matí, hauriem pogut baixar directament per unes pales fantàstiques cap al pla de l'hermita. Però ens tornem a posar les pells i ens dirigim de nou a la pista que careneja des del Puig Falcó i hi acabem d'arribar en poca estona.

Després de treure pells, baixem per l'altre costat de l'estació, per unes pistes negres en un estat formidable i un parell de tubs que feia anys que ni tan sols es reconeixien. Sempre al Sol i amb unes vistes espectaculars tornem a arribar al cotxe.

El video és de broma. Només l'he fet perquè l'Oriol em va picar. Sabem que és dolent. Que el disfruteu. Ocupa molt i l'hauré de treure aviat. O sigui que considere-ho una opera prima i no sigueu molt durs amb la crítica. Ni tan sols s'han retallat els curts.








Salut.