De totes maneres, la travessa ha estat possible, amb entrebanc final i tot, aguantant molta calor, pes a l'esquena i manca d'aigua.
El primer dia vem pujar amb 4 horetes des del refugi de Pineta fins al "Collado d'Añisclo". Vem haver de carregar cadascun 3.5 litres d'aigua perquè no en teniem més amunt de 2000 metres. Això va fer que el dia següent ens adonessim que anavem molt justos de líquid. A les 10.30 ja només ens quedaven 2 litres per a tots dos i encara no haviem arribat a la punta de las Olas. O sigui que vem preferir tirar avall, cap a la Fon Blanca i travessar fins a Goriz. Vaya GR més ven preparat per a motxilers. Hi havia trams que em recordaven la pujada al Tossal de la Costa d'Astell, on gairebé no hi ha camí.
El tercer i malauradament últim dia va ser el més interessant. Vem pujar fins al lago helado i després ens vem despenjar per la cara Nord del macís del perdut des del collado del Cilindro, que no té, sorprenentment, cap dificultat. Vem seguir les indicacions dels guardes del refugi i vem descendre amb els dos amics bascos que vem fer durant la baixada per la xemeneia correcta fins al balcó. Després em vaig torçar el peu. Encara em fa mal ara la baixada de gairebé 1500 metres que vaig haver de fer amb 15 o 20 kilos a l'esquena fins al parador.
La bona notícia és que la muntanya no es mourà d'allà, que ara encara o coneixem més i que tan aviat com pugui ho tornaré a probar.
Les fotos.
