Bardamina

Després d'un primer intent amb esquís fa dos anys, aquest any ho hem probat des de la banda de l'Àngel Orús. Tot i que no vem poder pujar amb esquís perquè la neu esquiable començava al voltant dels 2400 i ja estem una mica grans per pujar els esquís a l'esquena 1000 metres, la pujada no va ser gens aborrida. De neu n'hi havia força, però concentrada a les canals i les zones més fondes. La última pala, personalment, tot i que carregada de neu, no l'hagués pas baixat amb esquís.


La vista des de dalt és magnífica. La mole del Possets a un costat i la de l'Aneto, més lluny, a l'altre. Però veiem Perdiguero, Gourgs Blancs, Seil de la Baqc, Bachimala.... Una mica massa negres per l'època de l'any.

La vista i la sensació d'haver estat els únics d'haver pujat a la muntanya aquest dia, per contra del transitat cim del Possets, ens fan oblidar el fred passat al refugi i l'esforç de la pujada.

Link a les fotografies de la pujadeta.

Paluforca 2007

Ja hi tornem a ser. Fi d'any i època de tradicions. També d'aniversaris. I per celebrar l'aniversari del Palu, una vegada més, ens trobem als peus del Pedraforca per intentar una vegada més arribar al cim que coneixem tant bé. Aquesta vegada, aprofitem la nova i flamant furgo del Pep per estalviar-nos la matinada i de pas, per una vegada, ser puntuals a la primera cita del dia: El fantàstic esmorzar gentilesa de la família Palouzié Fernàndez. Però aquest any hi ha algunes novetats més. Per començar, l'esmorzar el fem còmodament dins de la rectoria del mossèn de Gósol, ens assabentem que a la baixada ens espera una escudella made by Peris i l'Auro no puja perquè hi ha una nova participant en la trobada anual, que no té massa ganes de fer la pedrera però sí de menjar sense parar.


No hi ha gota de neu, així que pugem tots a peu. La vista de la muntanya des de Gósol té el mateix aspecte que un estiu sec. Només que avui, fa un fred que pela.


La ruta que seguim des de Gósol puja primer per la pista que serpenteja entre els prats de Gósol i es fica després pel bosc en forta pujada. Quan ja sembla que el bosc ha de pujar sense fi, apareix un petit planell sense arbres des del que ja podem veure l'enforcadura i tota la pedrera del Pedraforca. Un flanqueig ens porta fins a la pedrera i comencem a pujar una altra vegada. Fem una paradeta a ganyipar i per fer unes altres fotos i continuem tot seguit cap al cim.


A dalt de tot hi arribem tots. El paisatge és espectacular tot i que hi falta molta neu. Una avioneta fa la passada rasant per entre els dos pollegons per augmentar l'espectacle. Una trucada del Cesc fa que s'encengui el foc de l'escudella i fem el que cal fer sempre que s'arriba a dalt: Tornem a baixar. Però sabem, que l'any que ve, tornarem a pujar.


Un breu comentari sobre l'escudella del Cesc: Mmmmhhhhh!!!!!!!!! Que repeteixi l'any que ve!

Les fotos de la pujada al Paluforca 2007

Després de l'excurció várem anar cap a la Puigcerdà fent la ruta per Josa de Cadí cap a la Seu. Us poso també les fotografies perquè va valer la pena la volteta.

Les fotografies del Cadí.

I tot això era per anar a esquiar a la Masella, per disfrutar d'una neu dura (tan dura que estava plena de pedres) i d'unes cues per comprar el forfait que sembla que no pugui ser que s'hagin de fer al segle XXI.

La foto de l'esquiada.