Divendres al matí ens llevem més d'hora que la resta i anem fins a Bonabé per començar la travessa en bicicleta. Al cap de poc, quan ens endinsem al bosc, descobrim que tot està ple de neu. Per un moment dubtem de si ens en sortirem de fer tot el que volem fer. Només podem fer que intentar tirar endavant per la pista nevada. Sorprenentment les bicicletes s'agafen a la neu aixafada de les roderes.
Pedalant sense parar, una mica incrèduls per la facilitat amb la que avancem, ens acostem a Montgarri. La primera parada ens permet contemplar l'espectacle de gent que s'ha acostat al poblet desde el pla de Beret. Està clar que és una excurció per a tots els públics.
Nosaltres continuem. Encara no hem arribat ni tan sols a meitat de camí. En una altra horeta ens plantem al pla de Beret. Els canons fan neu desesperadament esborrar el verd de les pistes de Beret. Esperem que el mantell blanc no es faci tan car de veure com l'any passat.Travessem els parkings igual de plens que si les pistes estiguessin obertes, buscant algun Qashqai blanc (o beig) sense èxit. En una mitja horeta més arribem, sense poder apartar la vista de les muntanyes de Colomers cobertes de neu ni del Montardo que sembla que vulgui dir-nos alguna cosa inclinant-se cap a nosaltres sobre Arties.
Un trencalós (Sí, Pep, amb l'ampliació de les fotos està clar que es un "Gypaetus Barbatus") ens entreté una estona al trencall de la pista de Bagergue.
Després de comprobar qua a Bagergue hi estàn sortint moltes més cases que bolets, ens aturem a fer un entrepà observant la pujada al coll de Varradós. Aquí quedo convençut que si arribo a dalt serà suant de valent, així que li sugereixo al Pep que vagi al seu ritme i jo em concentro a guanyar metre a metre fins al coll on segur que el Pep s'està aprenent de memòria les vistes cap al Mauberme.
Hi arribo just quan comença a desaparèixer el Sol del Coll de Varradós, just per no provocar una pulmonia al Pep que fa més de mitja hora que m'espera. Ara ens enspera, el millor (o el pitjor depent de es valora temperatura o esforç): una baixada de gairebé 1100 metres fins a Arròs completament a l'hombra, amb la pista mig gelada i plena de neu.Arribem a Arròs just quan comencem a necessitar els frontals. Ara només ens queda netejar les bicicletes que estàn cobertes d'una gruixuda i espesa capa de porqueria i detritus varis amb la tècnica de la projecció d'aigua a través del bidó de la bicicleta (molt efectiva, sobretot si mentres s'utilitza s'acava de fer fosc del tot).
Quan ens comencen a tremolar les cames de fred, arriben els nostres anfitrions i podem descansar a la Bordeta Boj d'Arròs.
Les fotos de la travessa.
